divendres, 26 d’octubre del 2012

Va de mestres: Carta als mestres que comencen

            A tall d’informació vull destacar que abans de començar la carrera pensava que ser mestre era ensenyar uns continguts determinats pel currículum establert als teus alumnes. Pensava això perquè és com vaig aprendre jo. Però en només dues setmanes de classe he canviat la meva concepció de l’educació i he aprés que el sistema educatiu ha de canviar molt.
En primer lloc, m’agradaria ensenyar als meus alumnes el camí per poder desenvolupar-se de la millor manera possible cap a un futur.  Però, no basant-me en explicacions teòriques, sinó que m’agradaria desenvolupar els seus sentits de construcció, d’amistat, de treball en grup, d’empatia ... a partir de diferents activitats i jocs que realment creïn coneixement en els alumnes, i així, després d’un any els nens encara s’enrecordin de l’experiència.  Això si, sempre d’una manera càlida, sense arribar a ofendre o apartar a cap membre del grup, “hi ha una equivocació que has de mirar de no cometre mai: malmetre la imatge dels teus alumnes, ferir-los fins al punt que els facis deixar de creure en si mateixos, en les seves possibilitats de ser els subjectes actius a l’hora de fer créixer els seus nivells d’humanitat.” Vull ser una mestra que m’importi la vida dels meus alumnes dins i fora de l’aula i sobretot intentar ajudar-los “el bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes”, “la nostra autoritat no prové d’una situació jeràrquica, sinó de la condició que tenim de mediadors. Els mestres ens hem de fer responsables d’aquest món i traspassar-los als que més endavant se n’hauran de fer càrrec.” Vull animar als pares a participar en l’educació dels seus fills, encara que ha de participar tot l’entorn al que s’exposa l’infant. També, crear un ambient a classe d’igualtat, això comporta que no hi hagi cap símptoma de masclisme, feminisme, racisme, superioritat,... Per tant, tant jo com els alumnes hem “d’acollir l’altre, sigui qui sigui i vingui d’on vingui”. Així, tothom ha de col·laborar a crear un bon clima de convivència.
D’altra banda, m’estic adonant que ser mestre és molt més complicat i apassionant del que pensava, i que segurament en moltes ocasions no sabré que fer, com posa de manifest Jaume Cela i Juli Palou “(...) Aquest desfasament entre la realitat imaginada i la realitat real pot provocar un sentiment de fracàs personal, pot obrir una escletxa que de manera impugne i agosarada mostri els abismes de la desesperació.”  però tinc l’esperança que seré capaç de continuar endavant encara que al principi sigui difícil i complicat.
En segon lloc, és important que els professors també continuem estudiant al llarg de la nostra vida per millorar l’ensenyament, per exemple “fent cursos que impulsa el Departament d’Ensenyament a través dels Instituts de Ciències de l’Educació (ICE)”. Aquest aspecte ve marcat per Cela i Palou “La formació permanent és una necessitat òbvia per a qualsevol professional, perquè mai no ho sabem tot i sempre som projecte, i més ara, que el coneixement canviarà molt abans d’una generació.” Podem entendre, que el coneixement canviarà sobretot gràcies a les eines que ens proporcionen les noves tecnologies. A més a més, vull posar en comú les meves experiències, demanar opinió i treballar en grup amb la resta de mestres i professionals del centre on treballi, encara que primerament faré una valoració crítica de la meva feina per intentar millorar “sense sentit crític no hi ha educació”
En tercer lloc, el meu repte és aconseguir que els meus alumnes adquireixen coneixement, no que estudiïn memorísticament un tema i que quan passin dos mesos no s’enrecordin de res. Vull fer diverses activitats com vídeos, fer preguntes sobre un tema i que els alumnes contestin amb els seus propis coneixements de la seva vida fora de l’escola i que posin en comú les idees, ensenyar-los a treballar en grup, entre d’altres. Així, els meus objectius és que els meus alumnes arribin a assolir intel·ligència, felicitat i bondat (“aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure”). En definitiva, vull ensenyar coneixements, però també vull educar i “educar vol dir obrir portes, vol dir acompanyar i vol dir ajudar a aprendre què val la pena saber i ser.”
Un altre repte és “aconseguir crear un món més just i més equitatiu” amb ajuda de la resta de mestres i professionals. Ja que, en part som els seus responsables i hem d’educar-los correctament perquè són el nostre futur.
Per últim, vull destacar que la frase que més m’ha agradat del llibre Va de mestres: Carta als mestres que comencen ha estat “posa’t al meu costat i no tinguis por”
A continuació, he penjat el vídeo que hem fet na Nuria, na Clara, na Sabina i jo al Photopeach. 
VA DE MESTRES per Virginia, Clara, Sabina i Nuria on PhotoPeach      

dijous, 27 de setembre del 2012

Hola soc na Virginia i he començat la carrera d'Educació Infantil.  Amb el poc temps que fa que hem començat, m'estic adonant de coses que mai m'havia parat a pensar. A més, aprenem a veure les coses desde diversos punts de vista. Aquesta carrera és molt divertida, però, també hem de fer molta feina, ja que hem de sortir molt ben preparats per poder ensenyar el millor possible.

  A good hug




Testing mom's glasses